Taymory Xtrail Series

Ayer se disputo la primera prueba de la Taymory Xtrail series. Una carrera por montaña en Mataró, de 15 km y 750 metros positivos. Era un entreno de calidad más que una carrera  para mirar  nuestro estado de forma, ser críticos y así poder intervenir en los aspectos flojos en lo que llevamos de temporada.

Meta de salida, empieza la cuenta atrás;  3 2 1!

Cruzamos el arco de salida en la pista de atletismo de Mataró, cogiendo un ritmo alto y poniéndome en cabeza de grupo. Me sentía muy cómodo así que rapidamente la estrategia de ir hacer un entreno de calidad, lo abandonaba y cambiaba en; hasta donde se pueda Marc!. Damos media vuelta a la pista y salimos al exterior a buscar una pista forestal que nos lleva a los senderos de por la zona, la Serralada Litoral donde esta, está cubierta de bosques en los que predominan los pinedos piñoneros y encinas.

Se hace un grupito de 3  individuos, donde nos vamos haciendo relieve hasta el primer avituallamiento. Allí dejamos atrás al tercero y seguimos nosotros dos en una lucha constante.  Se pone primero él y me pongo detrás pero sin que se escape.

16901574_587167441493246_1433241757_n
David, el primero y Marc segundo.

Nos metemos por medio de unas cañas donde le  pierdo de vista, así que me auto exijo  apretar y convencerme de que ya está hecho!

Dejamos el bosque y encarrilamos una pista forestal, allí ya podía ver la pista de atletismo otra vez, pero sin ver al primero. Ya desesperado pongo un plus más de ritmo y en pocos minutos cruzo meta!

Me felicitan por ganar la carrera  y a pocos minutos de haber entrado, entra David en sexta posición, era el individuo de la lucha constante. Me dice que se había perdido en la bajada!

Una gran victoria pero con un sabor poco amarga  ya que se hubiera decidió en la recta final!

16681589_587011581508832_8544796748374717852_n
Podio de la Short

 

Tracks:

https://www.strava.com/activities/872571257

http://www.movescount.com/es/moves/move143453537

Cómo iniciarse en el trail

Cuando hablamos de iniciarnos en el trail, siempre hay una ambición -por no llamarla obsesión- por alcanzar unos quilómetros, conseguir superar el desnivel, etc… y a menudo caemos en el error, des de mi punto de vista, en creer que somos o seremos corredores de distancias largas.

Para mí, este es uno de los peores errores que podemos cometer. Todos los deportistas de la elite que empezaron con  esta disciplina, empezaron con distancias muy cortas.  Hablamos de Kilian Jornet, Nuria Picas, Jan Margarit, Pere Rullan, Dani Tristany….y podría seguir con una lista interminable.
El cuerpo tiene que asimilar los esfuerzos a los que le sometemos y es ahí donde tenemos que ser sinceros y preocuparnos más por la calidad que por la cantidad, porque eso llegará después.
Al planificar la temporada, debemos evitar dejarnos llevar por la ambición, y ser realistas con nuestras capacidades. Lo primero es marcar el calendario con las carreras que nos gusten o motiven y, según lo tengamos hecho, planificar y ejecutar los entrenos.
Toda competición necesita una muy buena preparación, adaptación y recuperación. Así que creo que es buena idea hacer  una  carrera al mes, ya que de esta manera será idóneo para nuestra forma física y mental, ya que la temporada será larga. También es interesante ir de menos a más. Empezar con carreras más cortas e ir incrementando las distancias para poder llegar con la mejor forma física posible al final de la temporada u objetivo.
Es muy importante provocar un bajón de forma física, cogiendo un par de semanas de vacaciones a mitad de temporada,  ya que no podemos estar toda la temporada en  el”pico” de nuestra forma.
Hacer una buena temporada nos abrirá las puertas a la siguiente, donde podremos aumentar la carga de entrenos y así también las distancias de las carreras.

Así pues,  cuando nos iniciamos en el trail, fácilmente podemos caer en el error de guiarnos por nuestra euforia y ambición de hacer, en ocasiones, lo que hacen los demás. Centrarse en uno mismo e  ir “piano piano” será  la clave del éxito.

Entrevista Regio7

Hace cuestión de un par de meses, tuve la oportunidad de hacerme una entrevista en un diario comarcal de mi zona,  llamado Regio7.

Con esta entrevista la mayor de las intenciones era hacer llegar al público otras disciplinas deportivas, en este caso  el Trail runing. Un deporte del cual estoy enamorado.

Marc Boixader: ‘Amb el triomf al Campionat Maqui vaig veure complert un petit somni’

El corredor surienc explica que no es va posar gens nerviós abans de la cursa final, la Bell Race

Pol Deig | manresa 09.12.2016 | 08:08

El surienc Marc Boixader va se rle més regular en el Campionat Maqui.

El surienc Marc Boixader va se rle més regular en el Campionat Maqui. Arxiu particular

Marc Boixader, un surienc de 25 anys que treballa a l´empresa de subministraments industrials SI Magí, es dedica exclusivament a les curses des de fa només tres anys. En aquest temps ha demostrat una bona progressió, i aquest any ha aconseguit guanyar el Campionat Maqui, en el qual va acabar al podi en les quatre curses de la competició. En aquesta propera temporada, el seu objectiu principal és fer un bon paper a la Copa Catalunya, un campionat en el qual debutarà.

Quan es va iniciar en el món de les curses?

Sempre m´ha agradat córrer, però m´hi dedico exclusivament des de fa tres anys. Abans havia anat regularment al gimnàs i també havia jugat a futbol al Centre d´Esports Súria.Com van anar les primeres proves?
Vaig debutar a la cursa Emboscats de Palà de Torroella, que era puntuable per al Campionat Maqui i tenia 14 quilòmetres de re-corregut i 700 metres de desnivell positiu. Era tot molt nou per a mi, ja que no havia fet mai cap cursa d´aquestes característiques, i estava una mica nerviós. Però un cop havia acabat la prova em vaig engrescar molt i tenia moltes ganes d´entrenar-me i millorar.

Però l´any passat va tenir una anèmia…
Sí, vaig haver-me d´estar tot l´any aturat, i va ser dur.

Un cop superada, va planejar aquesta temporada amb l´ajuda de l´avianès Dani Tristany…
El Dani va ser un gran corredor i té un gran palmarès. Amb ell he après moltes coses i he fet un progrés esportiu rellevant.

El seu gran èxit d´enguany ha estat el Campionat Maqui, del qual s´ha proclamat campió. Amb quin objectiu va iniciar la competició?
Aquest era el segon any que participava al campionat. Fa dos anys anava a agafar experiència i vaig acabar entre els setze primers de la general, i el repte d´aquest curs era agafar-m´ho més seriosament i competir fins al final.

La primera cursa va ser la dels Emboscats, on va acabar tercer.
Aquesta prova tenia un perfil de molt desnivell, que s´adapta a les meves característiques com a corredor, i gràcies a això vaig aconseguir pujar al podi, darrere de l´Adrià Duarri i el Xavier Rodríguez.

En la segona, a Castelltallat, vas tornar a pujar al podi…
Aquí hi havia un tipus de recor-regut totalment diferent, ja que era molt pla, amb poques pujades i baixades, i vaig patir amb alguns corredors que eren més velocistes que jo. Tot i això, només em van superar el Xavi i el Jordi Cunill.

Tot seguit va venir el Trail Els Tossals, i va repetir el resultat de les dues primeres cites.
Eren 16 quilòmetres de recor-regut, i des del principi vaig ser en les primeres posicions. Vaig acabar darrere de dos grans atletes, Josep Roset i l´Adrià, que formen part de la selecció catalana de l´especialitat.

En la darrera cursa del campionat, la Bell Race, tenia possibilitats de ser campió, com així va succeir. S´ho esperava?
Era molt complicat, ja que anava segon i tenia 20 punts menys que el líder, el Xavi. Havia de quedar entre els dos primers, i que ell no passés del vuitè lloc. No m´ho esperava gens, i per tant no em vaig posar nerviós, només pensava en gaudir de la cursa. Vaig sortir molt fort i em vaig situar líder, però Lluís Ruiz em va avançar al darrer avituallament i vaig ser segon. En canvi, el Xavi només va poder ser vuitè.

Quan vas saber que eres campió, què vas sentir?
Em vaig posar content, ja que veig veure complert un petit somni que tenia, però també em va saber greu per al Xavi, que és un amic de tota la vida.

Quins reptes tens per a la propera temporada?
L´objectiu principal del curs vinent serà fer un bon paper a la Copa Catalana, una competició de molt més nivell que el Campionat Maqui.

Correr en llano, por Dani Tristany.

És importat entrenar en terrenys plans per fer curses de muntanya?

 Text: Dani Tristany Foto: Eric Clusella

 L’entrenament en pla per a la majoria de persones que els agrada fer curses de muntanya és, en molts casos, un entrenament poc motivador.

A tots ens agrada anar costa amunt, córrer per aquell corriol tècnic amb unes grans vistes, i “volar” a les baixades. Però realment hem d’entrenar en pla?
En la meva opinió sí ja que el considero l’entrenament més important que ha de fer un corredor que vulgui fer curses de muntanya.

Córrer en pla és la base de les curses de muntanya, el fet de moure’ns ràpid en el pla ens dóna una base que quan comencem a treballar les pujades ens és més fàcil millorar. Això és degut al fet que al moure les cames amb més agilitat i velocitat la musculatura la tenim ràpida i farà que quan comencem a treballar amb desnivell partim de millor base.

Crec que en els períodes d’intensitat en curses de muntanya els que van de Novembre-desembre a Febrer-març (Depenent del calendari de cada persona) l’entrenament al pla ha d’ocupar el 85-90% dels entrenaments que fem de forma específica. Treballar en zones planes, amb poc desnivell i això fer-ho amb entrenaments intensos i ràpids (Sèries, fartleks…) farà que la musculatura ens sigui àgil i puguem ser competitius en les primeres curses de l’any. (El gran volum són curses curtes i amb desnivells poc pronunciats tot i que cada cop tenim més varietat de curses).

El període d’intensitat en curses de muntanya, es realitzen uns entrenaments molt semblants que en atletisme. Entrenaments  curts (50 min, 1 h) i molt intensos (Treballen amb zones anaeròbiques) Això fa que si treballem de forma correcta la millora sigui correcte i la recuperació sigui ràpida.

El fet que la recuperació sigui ràpida fa que puguem treballar de forma intensa entre 2 i 3 dies a la setmana (Depenent de la persona) això intercalar-ho en entrenaments de recuperació activa o passiva. Fent aquestes recuperacions de forma ben feta ens permet que els dos o tres dies de càrrega d’intensitat, el cos estigui el 100% i l’entrenament sigui de més qualitat.

És a dir prioritzo els entrenaments curts i de qualitat com a base de tota una temporada de trail.

Un cop han passat aquests mesos i entrem finals de febrer principis de març, la intensitat es va reduint i pren protagonisme els entrenaments específics i ja més de volum. Comencem a treballar ja més pujades, baixades, zones més tècniques… però mai abandonem els entrenaments plans per complet. Sinó que un o fins i tot dos dies els anirem mantenint (Depèn de cada calendari).

Quan comencem aquest període estem “verds” en pujades, i en entrenaments més llargs, però si que veig que la millora i l’adaptació és més ràpida que amb persones que no treballen el pla. Aquesta agilitat que us deia en línies anteriors fa que ens adaptem millor a la muntanya i també de forma més ràpida, ser capaços de fer entrenaments llargs a bons ritmes i amb poc més d’un mes estem adaptats el volum en tirades llargues (3,4,5 h corrent) i tot això ho fem a millors ritmes.

Finalment també us puc dir que el que desgasta més el nostre cos tant físicament com mentalment és el volum, les hores d’entrenament. És per això que si podem allargar la intensitat i reduir el període de volum (Dintre el que es pugui en funció de la competició que es vol fer) hi haurà menys desgast i això farà que puguem millorar més i no quedem estancats a l’equador de la temporada com a molts els passa.

En resum, el pla ens ha d’acompanyar el llarg de tota la temporada. Especialment en el primer tram (Novembre-desembre a Febrer-Març).

Quan treballem el pla tant hem de fer entrenaments ràpids i intensos com suaus, recuperant i oxigenant les cames.

Doncs com us deia els entrenaments en pla és el millor aliat a la millora en la forma física del corredor de muntanya.

Competir contra quien?

En algún momento de tu vida, te encontraras diferentes opiniones sobre la competición, gente que necesita competir y otros que te preguntan que necesidad tiene de competir? Que te aporta?

En mi caso les contesto lo mismo y es que cuando empiezas, el objetivo no es ganar a los demás sino en superarte a ti mismo, retarse hasta donde eres capaz de llegar, te haces la pregunta de; donde esta tu limite?

Eso conlleva de manera directa una progresión en ti, significando que estás haciendo las cosas bien, que sin querer vas sumando posiciones que crea en ti una seguridad y motivación para seguir progresando.

Ahí es cuando empiezas a competir por las primeras plazas, esas plazas que cuando empezaste solo hacías que admirar a la gente que las ocupaba, anhelando que algún día te gustaría estar al mismo nivel que ellos.

En ese momento te ves en medio de la competición, viendo que no solo es competir si no es una forma de vida.

Entrenamiento trail running: Propiocepción del corredor. Seis ejercicios específicos para el pie, por Xavi Méndez.

Propiocepción, algo tan importante como salir a entrenar. Este interesante articulo, nos dice seis ejercicios específicos para el pie.

.

La propiocepción destaca hoy como vía de mejora del entrenamiento para carreras de montaña. Buena herramienta tambien como prevención ante lesiones y rehabilitación.  Dentro de esa línea, Xavi Méndez nos trae hoy una serie de sencillos ejercicios que realizar ants de salir a entrenar.

Una pequeña rutina donde nos tomamos unos minutos para “despertar” nuestros pies y poder así correr más y mejor durante todo el entrenamiento. O la competición, que tambien para esos momentos del dorsal vale.

Entrenar para correr descalzo Diagramas de propiocepción por Lee Saxby.

_____________

.

PROPIOCEPCIÓN: EJERCICIOS Y MATERIAL, por Xavi Méndez

Como mejorar la calidad de tus entrenamientos.
Cuando hablamos de mejorar la calidad de los entrenamientos solemos orientarlos hacia entrenamientos más medidos, con más datos, más controlados por accesorios que tenemos a nuestro alcance, pulsometros, gps, zapatillas y un largo etcétera, siempre pensando en la carrera.
Mejorar la calidad de los entrenamientos también…

Ver la entrada original 704 palabras más